[TdQ]

ESTÀTUA FALSA

Només d’or fals els meus ulls es dauren;
Sóc esfinx sense misteri en el ponent.
La tristesa de les coses que no foren
Davallà veladament a la meva ànima.

En el meu dolor es trenquen espases d’ànsia,
Espurnes de llum es barregen amb la tenebra.
Les ombres que projecto no perduren,
Com l’Ahir, per a mi, l’Avui és distància.

Ja no m’estremeixo davant el secret;
Res em daura, res m’esfereix:
La vida corre sobre mi tan bèl·lica
Sense ni tan sols un calfred de temença!

Sóc estrella èbria que perdé el seu cel,
Sirena boja que abandonà la mar;
Sóc temple a punt d’enrunar-se sense déus,
Estàtua falsa enlairada encara dempeus…

Mário de Sá-Carneiro, 1913