ESCRIPTORS SUÏCIDES

Ernest Hemingway, Paul Celan, Jack London, Stefan Zweig, Virginia Woolf, Ángel Ganivet, Guy de Maupassant, Ambrose Bierce, Yukio Mishima, Malcom Lowry, Sara Teasdale, Sergei Esenin, Mariano José de Larra, El Baró de Teive, Costas Karitotakis, Charlotte Perkins, Alejandra Pizarnick, Vachel Lindsay, José María Arguedas, Jerzy Kosinski, Thomas Chatterton, Horacio Quiroga, Leopoldo Lugones, Dylan Thomas, Truman Capote, Cesare Pavese, Safo, Anne Sexton, Sylvia Plath, Alfonsina Storni, Gabriel Ferrater, Andreu Cloquell, Alfons Costafreda, David Colomer, Leandre Colomer, Bohumil Hrabal, Walter Benjamin, Raimon Casellas, Guillermo Rosales, John Kennedy Toole, Richard Brautigan, Klaus Mann, Primo Levi, Vladimir Maiakosvski, Michel Bydlowski, Raymond Cousse, Guy Debord, Henri de Montherlant, Jacques Vaché, Carlo Michelstaedter, Stig Dagerman, Romain Gary, Franz Innerhofer, Bernard Lamarche-Vadel, Yasunari Kawabata, F. J. Ossang, Sándor Márai, Dylan Thomas, José Agustín Goytisolo, Anaxàgores, Demòcrit, Diògenes, Demonacte, Cleantes, Empèdocles, Sèneca, Rodrigo Lira, Pierre Drieu la Rochelle, Reynaldo Arenas, Hart Crane, Jean Antoine Condorcet, George Trakl, Ryunosuke Akutagawa, Felipe Trigo, Jan Potocki, Emilio Salgari, Jacques Rigaut, Camilo Castelo Branco, Marina Ivànovna Tsvetàieva, Serguei Essenine, Mário de Sá Carneiro, Heinrich Von Kleist, Paul Ree, Unica Zürn, Jean-Pierre Duprey, Iris Chang, Manuel Laranjeira, Gérard de Nerval, Antero de Quental, José Asunción Silva, Wolf von Kalckreuth, Periclís Yanópulos, Paiu Yávorov, Arthur Cravan, Francisco López Merino, Gherasim Luca, Weldon Kees, Elva de Lóizaga, Lew Welch, Víctor Mira, Lenau, Thierry Metz, Pedro Casariego, Karoline Günderode, Thomas Lovell Beddoes, José Antonio Ramos Sucre, Florbela Espanca, Arthur Koestler, Attila József, Tor Jonsson, Antonia Pozzi, René Crevel, Carlos Obregón, Jon Mirande, Jaime Torres Bodet, Verónica Forrest Thomson, Héctor Murena, Jens Bjøneboe, Luis Hernández, Justo Alejo, Alexis Traianós, Fabrice Graveraux, Rodrigo Lira, Beppe Salvia, Ana Ajmátova, Ingbor Bachmann, Felipe Trigo, Tros de Quòniam, Mireia Galindo, Lluís Maria Xirinacs, André Gorz, David Foster Wallace, Otto Weininger, Konstantin Biebl, Vladimír Boudník…

Total = 135 (per ara)

Una altra llista

QUALITAT

Estic content. La blogosfera CAT (hauríem d’inventar una paraula nova: Catosfera? Diposfera? Bitacosfera? Blocosfera? Catapingolàndia?) creix i creix… El cens diu que hi ha gairebé 8.000 blocs en català, quasi tants com en japonès. Que creixi la quantitat és un bon senyal perquè, com és lògic, també creixerà la qualitat.

¿Com es mesura la qualitat d’un blog? Sense voler pontificar ni escriure cap catecisme, seguint el fil del “retrat robot” carrasclenc , jo introduiria els següents paràmetres:

1. Que tingui un format atractiu, el més original possible, personalitzat per l’autor (toquejar i retoquejar l’HTML) Res de plantilles estàndard. Aquí incloc tota mena de detalls: color, tipus i tamany del fons i de la lletra, imatges, enllaços, etc.

2. Que estigui ben escrit. Sobretot no fer faltes d’ortografia. Tenir cura de la llengua. Un cert “estil” literari…

3. Posts ni massa curts ni massa llargs. Els curts encara són suportables, però els llargs… marededéu ! (Odio els blogs que només posen el fragment inicial del post i el maleït “segueix” o “vull llegir la resta de l’article”) Prohibit copiar trossos massa llargs d’articles, i menys un article sencer (i menys en anglès xD !!)

4. Continguts… (Aquí ja entrem en els gustos més personals) Abomino les banalitats poc creatives, les confessions adolescents, la pornografia sentimental, els tòpics ideològics, el simplisme maniqueu, la manca de pregonesa intel·lectual, l’absència d’ironia, la prosa freturosa de lirisme, la sonsònia cavernícola dels dos extrems (peperos i cata-rucs, per exemple), la nul·la expressió de matisos, l’academicisme tibat, el tecnicisme críptic, el realisme sense ficció, la reiteració de la reiteració mediàtica, and so on

5. Adoro el risc, l’experimentació, la màscara, la gustosa varietat, el friquisme (en el millor sentit de la paraula), l’individualisme antiendogàmic, la llibertat entesa com a camí d’autosuperació, la sinceritat hipòcrita, la innocència cínica, l’abisme de les contradiccions, und so weiter

(Estava content… i m’ha tocat la fava al tortell!)