[TdQ]

Ha mort Superman. Ha mort Derrida. Ha mort l'estiu de 2004. Les fulles seques dels plataners arriben volant fins a la porta. Cada dia n'he de treure una bona pila. El presumpte romanticisme tardorenc. La decadència que sempre ens entendreix. Reravera infestada de poemes mel·liflus. Estem cansats. Cansats d'escriure coses efímeres.

Ha mort Superman. Ha mort Derrida. Morirem nosaltres: tu i jo. Tots. Aquí no se salvarà ningú. Reravera. Crepuscle d'ambicions. Ocàs dels somnis. Avui no sóc capaç de construir ni una trista subordinada. Estic massa cansat d'aquest TdQ pesat. No val la pena esforçar-se per a penes 100, 200, 300, 400, 500... lectors diaris. He d'escriure la meva Obra Mestra, el llibre definitiu que em consagrarà com autor de culte per a la posteritat. Ja tinc una edat i no val a badar. Plego. No puc perdre el temps penjant posts aquí com un miserable desvagat. He arribat a la conclusió que escriure un blog és un tic completament adolescent.

Ha mort Superman. Ha mort Derrida. TdQ se suïcida. Reravera. M'allibero de les obligacions que em vaig autoimposar. Vull tornar a ser lliure. Vull abandonar aquest aparador absurd, inútil, pueril. Abdico. M'amagaré com les bèsties que hivernen. Que escriguin els altres. Que no tenen altra feina. Han estat 10 mesos... 26.000 visites. Assignatura aprovada amb bona nota. Canviem de rotllo. Reravera. Tot caduca. Estic cansat de representar aquest paper. TdQ passa a la història. Aquí queden els arxius: 325 posts sumant tots els experiments bloguístics. Encantat d'haver-vos conegut. La veritable vida no és aquí dins. Ja us ho fareu.

Ha mort Superman. Ha mort Derrida. Ha mort TdQ. Sit nobis terra levis.

Com va escriure Hermann Hesse: